"El català de Barcelona és bo per al diàleg, el català de Lleida és bo per l'oratòria." (Magí Morera, poeta, polític i nom de carrer)
Notes
dels autors (do, re, mi,....)
Les formes verbals en lleidatà.
Dites i frases fetes.
Agraiments.
Lo diccionari en los puestos importants.
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S
- T - U - V - W - X - Y - Z
(Actualització del 29/9/00)
Una
novetat: una cosa nova que fai (per això és novetat), és
fotre les noves paraules am roig, així no us hau de passar tot lo rato
gigint, vale?
(a l'inici)
Abaralla's:
(veure Asbaralla's)
Abarrerar: Parar, aturar.
Abarter: Planta silvestre punxenta, semblant al rosser, ex: "Nae despistat
i es va fotre de cap als abarters"
Abotonar: Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa
així"..
Aburnar: Empaitar, (veieu Tossar), ex: "Monejae amb lo boc fins que no
el va aburnar".
Acassar: Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar paes.
Acometre: (veieu Acassar).
Aconseguir: Perseguir, ex: "La paa aquella m'aonseguie allà on
naa".
Aconsigar: (veieu Acassar).
Acorronar: Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred
o per mostrar afecte.
Acostipat: Encostipat, ex: "Au! Lo colló de macunyat ia m'ha ampegat
lo acostipat".
Acotrassar: (veure Fargar).
Acotxar-se: Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten
mal los rinyons".
Acutit: Normalment aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet
pa no val re, astà molt acutit!".
Adelanto: Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos".
Adés: abans (com a curiositat us direm que en català normatiu
adés vol dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat
comprant guiés i tripons pel bullit".
Afaram: Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al veure aquell afaram
es va asfarair". (veieu Matalot).
Afedelisto!: Expressió molt antiga. Això es deia quan algú
feia un comentari més o menys intel.lectual, ex. "-Diuen que l'aspirina
cure lo mal de cap. -Oh sí, afedelisto!".
1) Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest"
sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més
fi i en conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que
aquest finura arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo"
era més intel.ligent que ser "llest".
2)Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió
castellana que deien com a crit de guerra "porlafedecristo", i els
lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre castellà
era molt xungo ho pronunciàvem així "afedelisto".
Afededéu: Expressió típica que s'usa indistintament.
Afedelòstia: Com Afededéu però amb més mala llet.
Afedemón: Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón
que no ho hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu.
Afedeneu: Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu.
Afuar: (la Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés
que surton a pasturar".
Agatxipar: Arreglar, mudar, anar ben vestit.
Agenda: Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar".
Agitar-se: Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!".
Agolut: Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de
la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo
am un tros de pastel"..
Agon: (veieu Aon).
Agullar: (veieu Antagullar).
Ah txiquets!: Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt
gran. Ex: "Astaen robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta
de perdigons i, ah txiquets!, Tots a córrer!!"
Àige: Àger.
Aigualera: La rosada de la matinada.
Aixins: Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines.
Aixolet: Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de
carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina"
Aixuar: Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si
no agafaràs un acostipat de l'òstia".
Aixurriar: Espantar, fer marxar a algun animal del puesto.
Albatàrric. Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri.
Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona,
ex: "No tardos eh? Tranquil que alego vindré".
Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino
ia haurà futut lo camp".
Alendar: Alenar, respirar.
Alicòptero: Helicòpter.
Allavontes: Llavors. També hi ha variants com llavons, allavons, llavontes,
allavorens, allavores...
Am: 1) En, ex: "Am part tens raó".
2)Amb, ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí".
Ambaparar: Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar
si és alt aquet txiquet".
Ambastar: Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de cosir.
Ambastida: Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la fatxada"
Ambentar: Afalagar, tirar floretes.
Ambitats: Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon ambitats".
Ambafat: Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto
tos los vidres ambafats".
Ambusteria: Mentida, cosa no certa.
Ambúrnia: (Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la
de gasoi pal tractor"
Ampacadora: Màquina que serveix per fer feixos de palla.
Amparrilla's o Amparrala's: Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos
a l'abre que si caus et fotràs de cap a la secla".
Ampastrar: Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat".
També s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb
el significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va ampastrar
contra l'abre".
Ampastre: Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige
quin ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó".
Ampegar: En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me
va ampegar l'acostipat".
Ampercellar: Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes.
Ampessar: Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà
a ploure alego".
pWww T Acai Nl Chaines News Video Promo Du Break Mercedes E 63 Amg Iniciació al treball amb ordinador Lleida Www T Acai Nl Chaines News Video Promo Du Break Mercedes E 63 Amgl Acai Berry s Berry Acai
iWww T Acai Nl Chaines News Video Promo Du Break Mercedes E 63 Amg Iniciació al treball amb ordinador Lleida Www T Acai Nl Chaines News Video Promo Du Break Mercedes E 63 Amgd n Juice